La composició nutricional dels aliments depèn d’una llista interminable de factors. En el cas de fruites i verdures, per exemple, cada peça contindrà més o menys vitamines i minerals en funció del tipus de sòl de conreu, dels adobs utilitzats, de la qualitat de l’aigua de reg, de l’ús de pesticides, de l’adaptació o no al clima, del moment de la recol·lecció, de les condicions de maduració... L’alteració de tots aquests condicionants explica per què el tomàquet que mengem avui té ben poc a veure amb el que menjàvem fa unes dècades.
Un estudi recent fet a Suïssa mostra que moltes verdures i fruites han perdut la meitat o més dels seus nutrients en els darrers vint anys.L’estudi suís és una de les recerques que la doctora María Dolores Raigón, professora de química agrícola de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha recollit al seu treball La calidad de los alimentos ecológicos. Segons aquestes dades, entre 1985 i 2002, les maduixes europees haurien perdut el 43% del calci; els espinacs, el 63% de la vitamina C; i les pastanagues, el 75% del magnesi.
Acumulació de nitratsL’empobriment dels sòls, sobretot per culpa de l’ús de fertilitzants químics, s’apunta com la causa principal a l’hora d’explicar aquesta pèrdua. “No hi ha aliment sa, sense un sòl sa”, apunta la professora Raigón. L’ús d’adobs químics nitrogenats i de pesticides es tradueix en una acumulació de nitrats en els vegetals. Les anàlisis mostren que l’enciam convencional conté un 35% més de nitrats que l’ecològic; les bledes, un 65% més, i els espinacs, un 28%. El model d’agricultura ecològica “afavoreix la concentració de minerals i vitamines”, afirma Raigón. L’equip de la UPV va comparar el suc acabat de fer a base de taronges convencionals amb el procedent de taronges ecològiques –més cares–. El resultat va ser fulminant: el primer suc contenia 35 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de producte, mentre que el segon en contenia 47. Dosi de vitamina C“Si la dosi diària recomanada de vitamina C és de 65 mil·ligrams, en tindríem prou amb 125 grams de suc ecològic, però ens en caldria el doble del convencional”, afirma Raigón.
Un altre dels paràmetres que ha analitzat l’equip de Raigón és el contingut d’aigua de fruites i verdures. “En tots els aliments vam veure que hi havia més aigua acumulada en els convencionals”, afirma Raigón. Això vol dir diverses coses. Primer: si hi ha més aigua, hi ha menys minerals i vitamines, ja que aquests es concentren en la matèria seca. Segon: el potencial de conservació és menor i l’aliment es podrirà abans. Tercer: els sabors es dilueixen. I quart: el consumidor paga aigua a preu de tomàquet.
1 comentario:
Hola . soy agricultora ecologica de Abanilla Murcia,estoy de acuerdo con estem comentario ,pero esto ya esta cambiando porque cada vez somos mas yo cultivo tomate ecologico y esta es mi segunda temporada y yo si que estoy consiguiendo que mi tomate sea el mismo que comian mis tatarabuelos por eso lanzo este mensaje que la union hace la fuerza y a que volver a lo a de antes saludos.
Publicar un comentario